Per mi el millor moment del dia es la nit,ja que hem fa pensar millor, en fa reflexionar sobre tot el que he fer en tot el dia,en els errors que he fet,o més bé, en les coses que no tornaria a fer, en les coses bones que he vist o que he fet, en les coses que he preés, o les coses que he de aprendre,la nit es molt llarga,lleugera.
I mirant un poc al aire, et fa sentir una sensació de moltes coses, i només en fa pensar,
que si avui no es el meu dia, demà es un dia que pot ser meu.
I lo bo de la nit, es que per molts de desastres, molts de mals, mai deixa de brillar.
Mai nos deixa de sorprendre.
Khadija Taje
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada