MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès?

Aquest tema es tracta de com una al·lota amb un xisclar dels dits el món se li atura de als seus peus, sentint una calma necessària, i es trobava tota sola, però sense por, si no de tant de que estava cansada havia posat un punt i final, i la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret, era el seu moment, res de lo que li revoltant avançava ni anava enrere. No sentia res més que aquell era el seu moment, un moment com anar matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

Me ha sorprès sobre tot del tex, es la manera que ella cercava un moment del temps una calma escorredissa i juganera. Trobàs tanta calma que tot allò que li en revoltilla se havia frenat d'una manera que la seva ment va posar-se en blanc.